A més de la famosa sirena de Copenhaguen i de la seva menys coneguda germana de Varsòvia, ens trobem amb una sirena més a Sitges. Una estàtua de bronze ni tan petita com la danesa ni tan bel·licosa com la polonesa, enfront de l’església de Sant Bartolomeu i Santa Tecla. La manera en la qual aixeca la mà com saludant no us deixarà indiferents, ni a vosaltres ni a tots els que ja han l’han visitat.
Diuen que la Sirena de Pere Jou la va inspirar el poema de l’Empordà escrit per Joan Maragall:
A dalt de la montanya hi ha un pastor,
A dintre de la mar hi ha una sirena;
Ell canta al dematí que’l sol hi es bò
Ella canta á les nits de lluna plena
Canta el pastor: -Me fás neguit sirena –
Canta el pastor: Me fas neguit sirena
Si sabésses el mar com es bonich!-
Si sabésses la llum de la carena!-
-Si hi baxesses serias mon marit
-Si hi pujares majoya fora plena
Si sabésses el mar com es bonich!
Si sabésses la llum de la carena!
La sirena se feu un xich ençá
Y un xich ençá el pastor de la montanya
Fins que es trobaven al bell mitj del plá
Y del amor plantaren la cabanya. —
Fou l’Empordá!
